Plantació i primers anys
Primer de tot, volem aclarir que plantar un arbre no és natural, un arbre no es desplaça d’un lloc a un altre a la natura. Així doncs, la nostra feina és antinatural, però la fem per poder oferir arbres empeltats a aquelles persones que no tinguin els coneixements per fer-ho. És per això que al principi caldrà que l’arbre rebi les nostres cures, per tal d’ajudar-lo a que d’aquí uns anys es trobi com a casa. A continuació detallem les cures bàsiques que haurem de tenir en compte.
La plantació
L’època per plantar els arbres a arrel nua va des de principis de desembre a finals de març. Però la millor època serà entre principis de desembre i finals de gener. A la tardor, quan les fulles caiguin, començarà el període de repòs vegetatiu de la part aèria de l’arbre, però les arrels continuaran creixent a poc a poc, serà llavors el moment òptim per a la plantació. Les arrels tindran temps d’acomodar-se abans del fred més intens, així doncs, l’arbre serà més resistent en cas de sequera.
Pel que fa a les figueres en contenidor, és desaconsella plantar-les en períodes en que hi puguin haver glaçades i en períodes de molta calor. Així doncs es recomana plantar les figueres a principis de primavera (de març a abril) o a la tardor (d’octubre a novembre).
En el cas que adquiriu l’arbre i no el pugueu plantar al cap de pocs dies, és indispensable que protegiu bé les arrels. Com que es tracta d’arbres a arrel nua, s’hauran de mantenir les arrels humides, per fer-ho, o bé podeu posar les arrels dins d’una bossa de la brossa en un lloc que es trobi a l’ombra, o bé enterrades de manera provisional. És preferible enterrar-les a la sorra humida, d’aquesta manera us serà molt més fàcil desenterrar l’arbre per plantar-lo al lloc definitiu i a més a més, correu menys risc de provocar ferides a les arrels. En el seu defecte, si no disposeu d’un lloc amb sorra, es pot plantar temporalment en terra fina i humida.
El forat per plantar l’arbre ha de mesurar 50 cm en totes direccions com a mínim. El forat es pot fer un temps abans de la plantació. Més val ser previnguts! Es recomanable separar amb cura la terra vegetal (capa de sòl superior) de la terra mineral (capa inferior més clara). També és recomanable col·locar un tutor al forat just abans de la plantació, clavant-lo profundament per tal de mantenir l’eix vertical de l’arbre.
S’ha de ser curosos de no exposar les arrels ni al sol ni al vent, es córrer el risc de que s’assequin, l’ideal és de tenir-les sempre cobertes i humides. Abans de plantar l’arbre és aconsellable sucar les arrels en una barreja d’argila i de tifa de vaca fresca, la qual conté substàncies que afavorirant el desenvolupament de les arrels. Les proporcions de la barreja són dos terços d’argila per un terç de caca de vaca, això s’haurà de diluir amb aigua fins a obtenir una textura semi-líquida.
Col·locar les arrels en el forat, evitant que es pleguin. Afegir la terra mineral barrejada amb compost ben descompost (1/2 galleda o més). Mai posar fem fresc en el forat de plantació! es podríen cremar les arrels. A continuació, afegim la terra vegetal i reguem abundantment (uns 20L per arbre). Després de compactar una mica la terra, el coll de l’arbre (zona d’unió de la tija amb l’arrel) ha de situar-se al nivell del sòl i l’empelt ha de trobar-se clarament per sobre del nivell del sòl. Atenció en terreny molt argilós de no compactar massa la terra durant la plantació, ja que hi ha perill que l’argila compactada actuï com a capa impermeable.en
Protecció
Protegir els arbres de la fauna salvatge (senglars, cabirols, daines, cérvols, conills…), però també de ramats. Es pot optar per a protegir els arbres de forma individual o fent un tancat de tota la parcel·la.
Gestió de les herbes
Durant els primers anys, les arrels competeixen amb les herbes. És així doncs, preferible deixar lliure d’herbes entre 50 cm i 1 m al voltant de l’arbre. Per fer-ho es pot optar per treballar el sòl (amb una aixada per exemple) o bé encoixinar-ho (amb palla, estelles de fusta, fulles seques, cartró…) tot aportant-hi un bon gruix.
Compost
Aportar compost per tota la superfície del sòl corresponent a la capçada de l’arbre (al febrer, abans de la floració). La quantitat d’aport dependrà del contingut de nitrogen de cada compost, però de mitjana serien uns 150 g/m².
Reg
Tenint en compte que cada regió té unes condicions climàtiques diferents, en termes generals, pel primer any de l’arbre s’haurà de:
- Regar sense por després de la plantació. Uns 20L per arbre.
- En general, a l’hivern no caldrà regar, els arbres no ho necessiten. Ara bé, en regions amb poca pluja es pot regar un parell de vegades a l’hivern.
- A l’arribada de la primavera s’haurà d’estar atent, ja que és un període on l’arbre no li pot faltar l’aigua. Malfiar-se de les pluges lleugeres que tant sols humitejaran els primers centímetres del sòl. Planificar una regadora mínim (uns 10L) per arbre i setmana. Depenent de com sigui l’estiu (temperatura molt elevada i/o vent) podria ser que calgués regar més freqüentment. Com sempre, tot dependrà de la regió i de la meteorologia.
Malalties i tractaments
Els arbres que creixen en un sòl fèrtil i ben equilibrat es troben, evidentment, menys afectats per malalties i plagues. En tractament preventiu podem fer purí d’ortigues, pulveritzant-lo sobre les fulles o per regar els arbres.
Pugó: sol ser el paràsit que ens pot portar més maldecaps, sobretot en arbres joves. En cas d’atacs forts, podem fer servir un macerat d’all diluït pulveritzant-lo sobre les zones afectades. Però si l’atac de pugó és relativament feble i simultàneament observem la presència de marietes, és preferible no intervenir i observar l’evolució. Sovint, s’acaba arribant a un equilibri.
Una de les particularitats de les intervencions en agricultura ecològica és que aquesta no pot ser selectiva. Quan el tractament afecta al pugó, aquest també afectarà a les marietes, per tant, i des del nostre punt de vista, s’ha de prendre consciència que els petits atacs no són greus i seran fins hi tot necessaris per la biodiversitat. Aconsellem recorre a un tractament únicament en cas d’atac excessiu, i si és possible, de manera localitzada, per tal de preservar la fauna auxiliar.
Arrufat del presseguer: Dos tractaments a base de coure, un a la tardor, durant la caiguda de les fulles i l’altre a finals d’hivern, just abans de la brotació. La majoria de varietats de presseguer que multipliquem tenen una bona resistència a l’arrufat.
Oïdi: Hi són sensibles el presseguer, l’albercoquer i certes varietats de pomera. En tractament curatiu el sofre en pols o la decocció de cua de cavall (Equisetum arvense).
Xancre: Dos tractaments a base de coure, un a la tardor, durant la caiguda de les fulles i l’altre a finals d’hivern, just abans de la brotació. El xancre bé afavorit per un sòl o un clima humit.
El segon any
El segon any, es podria disminuir el reg, però recomanem seguir amb la mateixa freqüència de reg durant els primers tres anys per així assegurar-se que l’arbre (i les arrels!) s’han desenvolupat correctament. En qualsevol cas, no regar menys d’una vegada per setmana durant els tres primers anys.
Un cop passats aquests primers anys, es podrà disminuir el reg progressivament, però dependrà de cada arbre, observareu que alguns d’ells són autònoms, en canvi d’altres encara trigaran a trobar-se a gust al seu lloc, però no patiu, és normal, no hi ha fórmules màgiques, recordeu que els arbres no deixen de ser ésser vius.
Poda de formació
Els primers anys de l’arbre fruiter són moments molt importants de la seva vida. És preferible realitzar podes en verd durant tot el període de formació, és a dir, podar poc però sovint. Aquesta poda es realitzarà des de que l’arbre comenci a brotar fins al juliol. Consisteix en petites intervencions, però freqüents, sobre els brots tendres un cop al mes aproximadament. Aquesta poda es pot realitzar amb estisores de podar o simplement pinçant amb la mà els brots més tendres. Tots els brots que creixin per sota de l’empelt s’han de tallar.
La forma de l’arbre dependrà del tipus d’espècie i del que es prefereixi, o bé arbres grans o bé collita fàcil. Les principals formes són:
- En eix central
- En vas
L’eix central és la forma més natural, l’arbre es podrà desenvolupar de manera més autònoma. Aquesta forma és indispensable per la perera, preferible pel cirerer i la pomera. Possible per la prunera i l’albercoquer. La formació en vas s’utilitza sempre pel presseguer, però també és possible pel cirerer, la prunera, la pomera i l’albercoquer.
Una vegada l’arbre ha estat plantat és preferible escapçar (tallar) la tija, per tal d’equilibrar la part aèria amb la pèrdua d’arrels en el moment del desenterrament al viver. L’altura del tall dependrà de la forma que es busqui.
- En eix central: el tall es farà a l’alçada on es vulgui la primera branca. A continuació es trauran (amb l’ungla) els borrons (gemmes) dels 10 cm de dalt de la tija. Aquesta part de tija sense borrons la farem servir de tutor pel futur eix.
- En vas: el tall es farà a l’alçada on es vulgui el vas. Aconsellem vasos més aviat baixos. Entre 50 i 80 cm del nivell del sòl.
En el cas de que l’arbre sigui petit és preferible de no tallar la tija, conservarem el borró terminal.
És aconsellable de no escapçar el plançó ni a la figuera ni a la noguera.
Entre maig i juny del primer any:
- En eix central: Triar un brot vigorós i portar-lo a la vertical amb l’ajut d’un cordill. Aquest serà la continuació de l’eix central. Pinceu (talleu), deixant tan sols 2 o 3 fulles, als brots laterals que es trobin per sota. Un d’aquests brots podrà constituir la primera branca lateral (entre 50 i 70 cm). A mesura que l’eix central vagi creixent, s’hauran d’anar escollint les branques laterals.
- En vas: Seleccionar 3 o 4 brots que es trobin separats de 10 a 20 cm entre si. Pinceu (talleu) la resta de brots deixant tan sols 2 o 3 fulles.
